Català a Taiwan

No recordo l´ últim cop que vaig escriure algo en català. Tampoc tinc cap oportunitat de practicar en aquest lloc. Les meves llengües principals ara són l'anglès, xinès i castellà, en aquest ordre.

Taiwàn té moltes similituds amb Catalunya. No m'atreviria a dir semblances pol.lítiques, però l'esperit d'independència ès semblant.

No estic gaire interessat en aquests temes, però de vegades em sorprèn que molts taiwanesos sàpiguen coses de Catalunya (entenc que el futbol també ha ajudat bastant a conèixer-nos). Molts em diuen: si ets de Barcelona, tu no ets espanyol: ets català!

Penso que els catalans no saben gairebé res de Taiwàn ni de la seva realitat. Com que no vull fer d'aquest post un discurs geogràfic/pol.litic, convido a tothom a buscar informació pel seu compte a internet o a on prefereixi.

De vegades em pregunto d'on sóc. Porto molts anys a Àsia. Definitivament, un mai podrà acostumar-se a aquesta cultura totalment. Em fa gràcia com els taiwanesos es passen un parell d'anys (o un parell de mesos) a un altre país i molts ja es consideren americans, australians, canadencs... aquesta seria la gran diferència entre els catalans i ells: un català que se senti com tal, mai confondrà la seva identitat. És un orgull ser català tant a fora com a dins de Catalunya. Però el taiwanès primer no volia ser xinès... i ara que és taiwanès, de vegades vol ser una altra cosa... em resulta estrany, però em trobo amb molts d'aquests personatges arreu. No sé què volen aconseguir amb aquesta actitud.

De vegades faig broma i els hi dic que jo també sóc taiwanès. Aleshores riuen i diuen: estàs de broma, noi! Això és impossible!

La veritat, ja no sóc ni d'aquí, ni d'allà. Fa temps que vaig esdevenir una persona que viu, simplement. No importa el lloc, ni la nacionalitat: visc i deixo viure. Aquest és el meu esperit d'independència, llibertat i amistat.